El tiempo: ¿reloj interno o construcción social?
En ‘La Brújula’ recibimos al psicólogo David Cueto por explorar cómo percibimos el tiempo, qué dice la neurociencia sobre nuestro “reloj interno” y por qué su vivencia puede variar tanto según la edad, el estado emocional o el contexto social.
El tiempo no es sólo horas, minutos y segundos: es también una construcción social y una experiencia profundamente subjetiva. David Cueto explica que, aunque tenemos un acuerdo universal para medirlo, la forma en que lo vivimos depende del cerebro, las emociones y el entorno. Desde la psicología y la neurociencia se debate si disponemos de un «reloj interno» que marca intervalos o si la percepción temporal es fruto de la interacción de múltiples procesos cognitivos y fisiológicos.
Salud mental y el tiempo
La entrevista también aborda cómo esta percepción varía según la edad y la salud mental. En la infancia, el tiempo parece pasar más lento porque todo es nuevo y el cerebro segmenta más experiencias: «en la edad adulta, la rutina le acelera», dice Cueto. Trastornos como el TDAH, la depresión, la ansiedad o los episodios maníacos «pueden alterar de forma significativa la vivencia temporal». El lenguaje, la atención, la memoria e incluso los ritmos circadianos juegan un papel clave en esta experiencia.
FOMO
Por último, Cueto reflexiona sobre el impacto de la sociedad hiperconectada, que nos obliga a vivir «pendientes del reloj» y puede aumentar la ansiedad y el FOMO. Ante esto, «prácticas como el mindfulness pueden ayudar a reconectar con el presente y regular mejor nuestra experiencia temporal», recomienda el psicólogo. Y sobre el dicho de que «el tiempo lo cura todo», el psicólogo matiza: «la distancia temporal ayuda a gestionar el dolor, pero hace falta trabajo emocional para que la herida cicatrice en serio».
La Brúixola con Lola Surribas y David Cueto (2 marzo 2026). Onda Cero Catalunya (Barcelona).
El temps: rellotge intern o construcció social?
A ‘La Brúixola’ rebem al psicòleg David Cueto per explorar com percebem el temps, què diu la neurociència sobre el nostre “rellotge intern” i per què la seva vivència pot variar tant segons l’edat, l’estat emocional o el context social.
Redacción Barcelona | 02.03.2026 20:14
El temps no és només hores, minuts i segons: és també una construcció social i una experiència profundament subjectiva. David Cueto explica que, tot i que tenim un acord universal per mesurar-lo, la manera com el vivim depèn del cervell, les emocions i l’entorn. Des de la psicologia i la neurociència es debat si disposem d’un «rellotge intern» que marca intervals o si la percepció temporal és fruit de la interacció de múltiples processos cognitius i fisiològics.
Salut mental i el temps
L’entrevista també aborda com aquesta percepció varia segons l’edat i la salut mental. En la infància, el temps sembla passar més lent perquè tot és nou i el cervell segmenta més experiències: «en l’edat adulta, la rutina l’accelera», diu Cueto. Trastorns com el TDAH, la depressió, l’ansietat o els episodis maníacs «poden alterar de manera significativa la vivència temporal». El llenguatge, l’atenció, la memòria i fins i tot els ritmes circadians juguen un paper clau en aquesta experiència.
FOMO
Finalment, Cueto reflexiona sobre l’impacte de la societat hiperconnectada, que ens obliga a viure «pendents del rellotge» i pot augmentar l’ansietat i el FOMO. Davant d’això, «pràctiques com el mindfulness poden ajudar a reconnectar amb el present i regular millor la nostra experiència temporal», recomana el psicòleg. I sobre la dita que «el temps ho cura tot», el psicòleg matisa: «la distància temporal ajuda a gestionar el dolor, però cal treball emocional perquè la ferida cicatritzi de debò».
Enlace del programa de audio Onda Cero Catalunya (Barcelona): “La Brúixola” (24,42 minutos).
