El perfeccionismo: ¿virtud o fuente de frustración?
El psicólogo David Cueto analiza en «La Brújula» los límites entre la autoexigencia saludable y el perfeccionismo desadaptativo, un fenómeno cada vez más presente entre los jóvenes.
SALUD MENTAL
Redacción Barcelona | 13.07.2026 20:41
El perfeccionismo se define como la tendencia a fijarse unos estándares de exigencia muy elevados, habitualmente acompañados de una constante autocrítica. Aunque a menudo se percibe como característica positiva, David Cueto recuerda que no siempre es adaptativa: “El perfeccionismo en sí mismo no es patológico”, pero puede convertirse en un problema cuando la persona es incapaz de gestionar los errores o las imperfecciones. Según explica, los expertos todavía debaten dónde se sitúa exactamente la frontera entre un perfeccionismo funcional y uno desadaptativo.
El especialista apunta a que las nuevas generaciones parecen mostrar niveles más elevados de autoexigencia que las anteriores. Factores como la presión social, las redes sociales, la cultura de la productividad o la necesidad constante de comparación pueden alimentar esa tendencia. «La baja tolerancia a la frustración genera un perfeccionismo patológico», señala Cueto, quien también destaca una mayor incidencia del fenómeno entre las mujeres debido a las exigencias sociales vinculadas a la imagen, el rendimiento y los roles tradicionales.
Para combatir los efectos negativos del perfeccionismo, el psicólogo recomienda trabajar el autoconocimiento, la autocompasión y la aceptación de la incertidumbre. También defiende la importancia de educar a niños y adolescentes en la tolerancia al error y la frustración. «Queremos hacer las cosas bien, pero siempre hay un punto de descontrol», recuerda. Según Cueto, aprender a convivir con esa imperfección es clave para evitar que la búsqueda de la excelencia acabe convirtiéndose en una fuente de sufrimiento.
La Brúixola con Lola Surribas y David Cueto (13 julio 2026). Onda Cero Catalunya (Barcelona).
SALUT MENTAL
El perfeccionisme: virtut o font de frustració?
El psicòleg David Cueto analitza a “La Brúixola” els límits entre l’autoexigència saludable i el perfeccionisme desadaptatiu, un fenomen cada vegada més present entre els joves
Redacción Barcelona | 13.07.2026 20:41
El perfeccionisme es defineix com la tendència a fixar-se uns estàndards d’exigència molt elevats, habitualment acompanyats d’una autocrítica constant. Tot i que sovint es percep com una característica positiva, David Cueto recorda que no sempre és adaptativa: “El perfeccionisme en si mateix no és patològic”, però pot convertir-se en un problema quan la persona és incapaç de gestionar els errors o les imperfeccions. Segons explica, els experts encara debaten on se situa exactament la frontera entre un perfeccionisme funcional i un de desadaptatiu.
L’especialista apunta que les noves generacions semblen mostrar nivells més elevats d’autoexigència que les anteriors. Factors com la pressió social, les xarxes socials, la cultura de la productivitat o la necessitat constant de comparació poden alimentar aquesta tendència. “La baixa tolerància a la frustració genera un perfeccionisme patològic”, assenyala Cueto, que també destaca una major incidència del fenomen entre les dones a causa de les exigències socials vinculades a la imatge, el rendiment i els rols tradicionals.
Per combatre els efectes negatius del perfeccionisme, el psicòleg recomana treballar l’autoconeixement, l’autocompassió i l’acceptació de la incertesa. També defensa la importància d’educar infants i adolescents en la tolerància a l’error i a la frustració. “Volem fer les coses bé, però sempre hi ha un punt de descontrol”, recorda. Segons Cueto, aprendre a conviure amb aquesta imperfecció és clau per evitar que la recerca de l’excel·lència acabi convertint-se en una font de patiment.
Enlace del programa de audio Onda Cero Catalunya (Barcelona): “La Brúixola” (20′ y 41″).
